Via Maya V y Via Camel V+ (La Mola)

Nos decidimos con mi amigo Paco Prats de Can Glomerat Club, a hacer un par de vias en un sector nuevo: en la paret Oeste del Cap de Mort en San llorenç de Munt.

En frente del Cavall Bernat de La Mola:

Empezamos Calentando con Maya, el primer largo es para Paco muy muy fino.
30 metros muy técnicos de colocación de pies y manos minúsculas o apenas. Y roca descompuesta, hay que asegurarse de cada movimiento.

El segundo largo es para mi, mucho canto, disfrutona, sin complicaciones todo recto, hasta llegar despues de 15 m a la R final. Hay una más abajo pero paso de largo el resalte, para buscar la de la cima que es una nueva R.
Y me dispongo a recuperar a los compis. Y luego dar cuerda para en el rapel.

Luego una vez Pika y Paco arriba, empezamos un rapel, que al ser las vias tan cortas con las dos cuerdas de 60m llegamos abajo.

Zona especial verano por la sombra mientrs escalas, el sol aparece llegando a la última R.
Tras calentar vamos a buscar la via "Camel" algo más exigente V+:

En principio son 3 Rs, la primera para Pika, Que lucha no siendo nada fácil y reconociendo que la graduación esta algo subidita en IV.

Tras pasar el diedro debes colocarte en la pared izquierda plaquera haciendo un flanqueo, luego hay una reunión antigua con un burí y un paravolt que nos despista. Le comentamos que monte ahi R, pero luego Paco ve que la reunión es más comoda más arriba.

el segundo largo era para Paco de V+ que finalmente al ser las vias tan cortas sigue y se come mi largo, empalma dos, haciendo reunión en un árbol arriba.

Una vez arriba el descenso es por un camino que nos lleva al Cavall Bernat por el sector Les Gaites.
Gran mañana!!

Pic Abadías 3.279m

El Parc Natural Posets-Maladeta és el massís dels Pirineus on hi ha més muntanyes de més de 3.000metres, així doncs, fem una escapadeta per poder coronar alguns dels seus cims tan impressionants.

El primer dia tenim pensat fer l’Abadías i el segon dia, els pics Mir, Sayó, Cordier....
El pic Abadías és un cim del massís de la Maladeta que, a causa de la presència en la zona de pics més coneguts com l'Aneto o el propi pic de la Maladeta, sovint queda fora dels itineraris dels excurcionistes. Toi i això,l'ascenció al Abadías ofereix un recorregut molt interessant que culmina amb unes vistes precioses de l'Ibón de Cregüeña des del cim.

Fitxa

• Tipus de sortida: Alta muntanya
• Lloc de sortida: Llanos del Hospital, Benasque, Osca
• Distància: 28 quilòmetres
• Desnivell positiu: 1.530 metres
• Temps: 9’30 hores
• Dificultat: F+
• Sensació de dificultat: Mitjana. Neu molt humida fins a 2.500metres i neu pols fins al cim, on el progrés era fatigós.
• Cartografia: Posets-Maladeta, Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari:

Hospital de Benasque - Besurta - Refugi de la Renclusa - Portillón Superior - Glaciar de l’Aneto - Pic Abadías (cim) - Glaciar de l’Aneto - Portillón Superior - Refugi de la Renclusa -  Besurta - Hospital de Benasque

Crònica

Divendres tarda surtim de Barcelona direcció Benasque, on fem una paradeta a Graus per menjar algu.

Un cop a Benasque, pujem amb cotxe fins a l’Hospital de Benasque on aparquem, a 1.750metres d’alçada.Unes hores abans ha estat plovent amb força.

 

Ens canviem, carreguem motxilla i seguim les pistes d’esqui de fons amb neu pasteta fins al Refugi de la Renclusa 2.140m, passant abans per la Besurta (fi de les pistes d’esqui).
Fins aquí uns 7km i 390m+.

 

Arribem just a l’hora de supar (20:30h), està a petar de gent i la majoria són catalans.

Ens hem d’esperar el 2n torn sobre les 21:30h.

Un supar justet (fa anys s’ho curraven molt més) i cap a dormir que ja són les 23:40h.

Dissabte sona el despertador a les 5 del mati. Pinten tempestes de tarda, per això hem de matinar fort.

Esmorzem i a les 5:45 comencem a caminar, amb grampons i amb el frontal encès.
Hi ha molta boira i això ens despista una mica i acabem equivocant-nos de direcció, on al cap de quasi 45minuts hem de girar, desfer el camí i tornar a començar...><

Ara si, seguim el camí correcte i ja es van veient llumetes dels esquiadors que van pujant, la majoria a l’Aneto (com no!).

A 2.700metres ja es comença a fer de dia i sembla que les boires van escampant. La neu es molt tova i ens enfonsem bastant, i això ens dificulta molt la progressió.

Arribem al Portillón Superior (2.880m) i els cims estan coberts per una espessa boira.
Fem una paradeta per menjar algu, beure i continuem cap al Glaciar de l’Aneto.

Aqui la neu sembla que està més dura i progressem millor, flanquejant la cresta dels Portillons per la seva esquerre i obrint traça.

La boira baixa ens deixa sense visibilitat, el fred comença a notar-se i el vent fa baixar la temperatura bastant.
Hem de parar varis cops, per l’esforç d’obrir traça i per la poca visibilitat.

Anem pujant poc a poc però no sabem quan ens queda. Ens mirem el GPS i marca 3.200metres. La neu és tan tova que ens enfonsem molt i el fred tan intens que a menys de 80metres del cim, estem parlant d’abandonar de fer cim i tirar enrere, però les ganes hi són TANT que continuem pujant.

L’última pala és bastant dreta i la neu és molt dura, fent uns flanquejos per unes cornises impressionants.

Finalment arribem al CIM a les 10:30 del mati, fem fotos i tirem avall ràpidament ja que fa molt fred.

A 3.000metres aprox. fem una paradeta per descançar, menjar, beure i recuperar energia.
Ja nomes ens queda remuntar el Portillón Superior i baixar.
Al portillón una altre paradeta per beure i ja baixem directe cap al refugi de la Renclusa per les mateixes traces que hem fet de pujada.

La baixada a partir de 2.500metres es fa pesada, la neu és molt humida i ens enfonsem bastant.

A les 12:35 arribem al refugi, ens canviem, ens dutxem amb aigua calenta i anem a descançar a l’habitació una bona estona.
Passem la tarda pel refu i sobre les 18:30 comença a ploure tal com deien les previsions.

Avui si que supem d’hora, al 1er torn i així podem anar a dormir aviat ja que l’endemà (diumenge) volem anar a fer el Pic Sayó, Mir, etc.

Al mati ens despertem amb una sorpresa. Ha nevat durant tota la nit i s’han acumulat 25centímetres de neu nova al refugi, IMAGINA’T ALS CIMS!!!!
Amb tanta neu pols i la boira tant espessa que hi ha, i el perill de neu inestable, desistim de l’intent als cims i esmorzem tranquil.lament, fem motxilles i baixem cap a la Besurta nevant amb força i disfrutant d’una baixada de neu pols a sac i d’un paisatge super blanc espectacular ^^

La pista fins a l’Hospital de Benasque amb la neu tova es fa més divertida que quan la vam pujar amb neu pasteta, i arribem al cotxe.

Ens canviem i cap a Benasque a menjar algu i a xafardejar el barrabés jijiijji

Via Carles V+ (Gorros)

Ya llevábamos dias echando el ojo a la Via Carles 155m, bien equipada y sin perdida alguna.
Segun entras a Montserrat, esas agujas del fondo (Gorros) a las que decidimos subir en el funicular por peso y evitar aglomeraciones, es la de la derecha. Casi en el borde. 

Los paravolts son de color verde fuerte estan en la base del gorro frigi y según reseña de escalatrons hay una cruz unos metros más arriba que nos orienta para luego ir un poco a la izquierda y empezar a dirigirnos hasta el primer paravolt.

Primera tirada es para mi, 35metros de buena presa y sin problemas. Emocionada por fín de empezar la via y contenta porque Pika hiciera el Gorro Frigi que tanto impone al llegar a su inmensa cruz.

El viento empieza a notarse y el segundo largo es para Pika, el viento es frio cada vez más arriba.
Pim pam sin problemas, en la R y montándola para recuperarme.
La tercera tirada es la parte más complicada de la via, hay canto y se hace bien, pero las manos frias del viento no ayudan mucho, lo pillo por la izquierda.
La cuarta tirada es de Pika y sin darte cuenta te plantas en la R a pie de la nariz o gorra del Gorro Frigi.
Me hubiera gustado que subiera Pika, pero las ganas de acabar por el viento y el frio termino el último largo sin problemas con un pequeño franqueo hacia la izquierda y recuperar la cuerda y ver esa sonrisilla con las vistas increibles, no tiene precio.

A la saca el Gorro y supercontentos, nos apartamos un poco para picar algo y luego por detrás buscamos el antigüo pasamanos que te hacia llegar hasta una R para iniciar el rappel, pero lo quitaron asique prefiero encadenar para asegurarme que llega la cuerda de 60.

Fue una mañana fria y una via fácil y linda, pensando ya en la siguiente....
Escaladorrrrrrr felicitats per les teves reunions ;-) ya no cal dir resss!!!

Tuc de Beret 2.590m

Les ganes de sortit a la muntanya pese a les previsions risc d´allaus 4-5, decidim anar a un facilet i prop de pistes per estar més control.lats. Sortim de l'estació d'esquí Baqueira-Beret, a 1.850metres d'alçada.

Començem a pujar pel costat de les pistes paral.lels al remuntador del Clot der Os, amb un tou de neu pols impressionant i un dia d'allò més maravellós :D

No fa gens de fred, tampoc fa vent i fa un sol espatarrant.
Les vistes de les muntanyes nevades ens fan gaudir d'una pujada agradable i molt tranquil.la.

Arribem a dalt de tot de les pistes i nomès ens queda una pala abans d'arribar al cim, una mica més dreta del què hem fet fins ara.
Comença a refrescar, ja que estem a 2.300metres, i comença a bufar una brisa fluixeta però agradable.

La neu continua tova i el cansanci es comença a notar.
L´ultima part és força inclinada, amb neu molt dura. Ens parem per observar quina és la millor traçada per fer-ho més assequible i menys perillosa.
Un cop triat el camí, comencem a pujar, jo davant i l'Angi darrere seguint-me els passos de ben aprop, i jo, observant-la cada moment per tal que puji bé, amb seguretat i el més confortable possible =)

Ja sóm a l'aresta final, ja es veu la fita cimera i el vent de l'altre vall comença a bufar amb molta força, tant que costa avançar sense que et tiri a terra.
La neu aixecada pel fort vent ens colpeja la cara i la sensació és de ganivets que se't van clavant poc a poc.
Finalment arribem al cim, molt contents d'haver fet un altre muntanya junts!! :D

Unes fotitos, unes vistes espectaculars i cap avall, ja que fa molt de fred.

La baixada amb neu dura i la pendent que hi ha, i al portar les raquetes als peus en comptes dels grampons, no és el què li agrada més a l'Angi, fins que la pendent es modera i la neu ja comença a ser més tova =)

Busquem un raconet que no toqui el vent i que faci solet, i fem una paradeta a menjar i beure, ja que estem afamats perquè desde que hem surtit del cotxe no hem menjat res.

Ja tips, ens col.loquem les motxilles a l'esquena i fem una GRAN baixada amb neu pols, obrint traça i dibuixant cors inmensos plens d'amor al nostre voltant ^^

Ja arribats a pistes, li ensenyo com corre amb les raquetes i fem el primer "snowshoting" junts ^^
A la llunyania es veuen unes boires que venen ràpidament, així k arribem al parquing, ens canviem i JUST que ens fiquem al cotxe el sol s'amaga, el cel es tenyeix de blanc i comença a nevar i bufar el vent amb força....UFFFFF ^^'

De tornada passem pel Port de la Bonaigua per veure la quantitat de neu que hi ha, i cap a casona a descançar =)

Un altre cap de setmana fent el què més ens agrada....!!!

T'ESTIMO!!!!