lunes, 4 de mayo de 2015

Via Esperó de Fra Garí

Dejamos el coche en la calle Drecera de Colbató. Des de allí subimos la misma calle dejando a la derecha la zona del depósito. Seguimos hacia arriba según mapa buscando el esperó.
Coincide con el PR asique la subida se hace clara. Una vez atravesado el torrente seco subir por el lateral o recto hasta pie de via.

 Empezamos por un IV, turno de Pika y así sucesivamente. hasta la R6.

El primer tramo con canto y hasta la R sin problemas, turno mio y me paso la reunión hasta la base de un V+ finito para Pika, que lo supera apretando y con garra.
Asi nos plantamos en la R3, turno mio y hasta la siguiente.
La via es algo discontinua, pero bueno tiene de todo, apretadas y muchas R,s para practicar.
Pika estubo brillante en sus R´s y la cima con el tiempo tan brillante se hizo muy muy especial.


Gra de Fajol Gran 2708m y Petit 2563m

Objetivo el Gra de Fajol Gran con sus 2708m y el Petit con 2563m

Nos levantamos pronto para ir hacia Vallter, después de alguna parada por cierto malestar general. Empezamos la ascensión desde el Parking (de las pistas) hacia el refugio de Ulldeter.
El viento ya se empieza a notar con los primeros pasos del parking y a medida que subimos vemos la gente abrigada y algunos incluso nos dicen que arriba hace mucho viento.

El ascenso se hace entre nieve blanda y húmeda y zonas que ya la nieve ha desaparecido.
El viento sopla y tenemos que abrigarnos antes del coll de la Marrana y nos ponemos grampones por si acaso.
Las ganas de los 2 Gra de Fajols es increible y sin darnos cuenta llegamos a la cima y el tiempo nos deja un reposo para que Pika pueda explicarme nuestras montañas. Breve pero por fin algo más que la simple foto.

Decidimos seguir por la carena y el paisaje es precioso, entre nieve, piedra... un viento que hace que la ascensión no sea tan calurosa y unas paredes de roca que impresionan con y sin nieve para cualquier tipo de escalada, me embobo mirando y disfruto mucho la ascensión hasta el petit, que en unos 15 minutos -20 llegas sin problemas.
Una vez allí Pika recupera fuerzas y decidimos bajar por el petit directo a refu. La bajada se hace algo más delicada entre lo pronunciada que es, las paredes cortadas, los bloques...más abajo damos con un camino todo a la derecha con fitas que sin problemas nos deja delante del refugio y después de una pequeña subida ya estamos nuevamente en el refu.
Nos hidratamos y comemos algo para retomar marcha hacia el parking que justo entrar en el coche se pone a chispear. Sinceramente una salida muy recomendada, unos 700 desnivel aproximadamente y unas 4h entre paradas.

Me encantó!!!

miércoles, 22 de abril de 2015

Via Maya V y Via Camel V+ (La Mola)

Nos decidimos con mi amigo Paco Prats de Can Glomerat Club, a hacer un par de vias en un sector nuevo: en la paret Oeste del Cap de Mort en San llorenç de Munt.

En frente del Cavall Bernat de La Mola:
Empezamos Calentando con Maya, el primer largo es para Paco muy muy fino.
30 metros muy técnicos de colocación de pies y manos minúsculas o apenas. Y roca descompuesta, hay que asegurarse de cada movimiento.


El segundo largo es para mi, mucho canto, disfrutona, sin complicaciones todo recto, hasta llegar despues de 15 m a la R final. Hay una más abajo pero paso de largo el resalte, para buscar la de la cima que es una nueva R.
Y me dispongo a recuperar a los compis. Y luego dar cuerda para en el rapel.
Luego una vez Pika y Paco arriba, empezamos un rapel, que al ser las vias tan cortas con las dos cuerdas de 60m llegamos abajo.


Zona especial verano por la sombra mientrs escalas, el sol aparece llegando a la última R.
Tras calentar vamos a buscar la via "Camel" algo más exigente V+:

En principio son 3 Rs, la primera para Pika, Que lucha no siendo nada fácil y reconociendo que la graduación esta algo subidita en IV.
Tras pasar el diedro debes colocarte en la pared izquierda plaquera haciendo un flanqueo, luego hay una reunión antigua con un burí y un paravolt que nos despista. Le comentamos que monte ahi R, pero luego Paco ve que la reunión es más comoda más arriba.


el segundo largo era para Paco de V+ que finalmente al ser las vias tan cortas sigue y se come mi largo, empalma dos, haciendo reunión en un árbol arriba.
Una vez arriba el descenso es por un camino que nos lleva al Cavall Bernat por el sector Les Gaites.
Gran mañana!!



martes, 21 de abril de 2015

Pic Abadías 3.279m

El Parc Natural Posets-Maladeta és el massís dels Pirineus on hi ha més muntanyes de més de 3.000metres, així doncs, fem una escapadeta per poder coronar alguns dels seus cims tan impressionants.
El primer dia tenim pensat fer l’Abadías i el segon dia, els pics Mir, Sayó, Cordier....
El pic Abadías és un cim del massís de la Maladeta que, a causa de la presència en la zona de pics més coneguts com l'Aneto o el propi pic de la Maladeta, sovint queda fora dels itineraris dels excurcionistes. Toi i això,l'ascenció al Abadías ofereix un recorregut molt interessant que culmina amb unes vistes precioses de l'Ibón de Cregüeña des del cim.

Fitxa

  • Tipus de sortida: Alta muntanya
  • Lloc de sortida: Llanos del Hospital, Benasque, Osca
  • Distància: 28 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 1.530 metres
  • Temps: 9’30 hores
  • Dificultat: F+
  • Sensació de dificultat: Mitjana. Neu molt humida fins a 2.500metres i neu pols fins al cim, on el progrés era fatigós.
  • Cartografia: Posets-Maladeta, Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari:

Hospital de Benasque - Besurta - Refugi de la Renclusa - Portillón Superior - Glaciar de l’Aneto - Pic Abadías (cim) - Glaciar de l’Aneto - Portillón Superior - Refugi de la Renclusa -  Besurta - Hospital de Benasque


Crònica

Divendres tarda surtim de Barcelona direcció Benasque, on fem una paradeta a Graus per menjar algu.
Un cop a Benasque, pujem amb cotxe fins a l’Hospital de Benasque on aparquem, a 1.750metres d’alçada.Unes hores abans ha estat plovent amb força.
Ens canviem, carreguem motxilla i seguim les pistes d’esqui de fons amb neu pasteta fins al Refugi de la Renclusa 2.140m, passant abans per la Besurta (fi de les pistes d’esqui).
Fins aquí uns 7km i 390m+.


 
Arribem just a l’hora de supar (20:30h), està a petar de gent i la majoria són catalans.
Ens hem d’esperar el 2n torn sobre les 21:30h.
Un supar justet (fa anys s’ho curraven molt més) i cap a dormir que ja són les 23:40h.
Dissabte sona el despertador a les 5 del mati. Pinten tempestes de tarda, per això hem de matinar fort.
Esmorzem i a les 5:45 comencem a caminar, amb grampons i amb el frontal encès.
Hi ha molta boira i això ens despista una mica i acabem equivocant-nos de direcció, on al cap de quasi 45minuts hem de girar, desfer el camí i tornar a començar...><

Ara si, seguim el camí correcte i ja es van veient llumetes dels esquiadors que van pujant, la majoria a l’Aneto (com no!).
A 2.700metres ja es comença a fer de dia i sembla que les boires van escampant. La neu es molt tova i ens enfonsem bastant, i això ens dificulta molt la progressió.

Arribem al Portillón Superior (2.880m) i els cims estan coberts per una espessa boira.
Fem una paradeta per menjar algu, beure i continuem cap al Glaciar de l’Aneto.
Aqui la neu sembla que està més dura i progressem millor, flanquejant la cresta dels Portillons per la seva esquerre i obrint traça.

La boira baixa ens deixa sense visibilitat, el fred comença a notar-se i el vent fa baixar la temperatura bastant.
Hem de parar varis cops, per l’esforç d’obrir traça i per la poca visibilitat.
Anem pujant poc a poc però no sabem quan ens queda. Ens mirem el GPS i marca 3.200metres. La neu és tan tova que ens enfonsem molt i el fred tan intens que a menys de 80metres del cim, estem parlant d’abandonar de fer cim i tirar enrere, però les ganes hi són TANT que continuem pujant.
L’última pala és bastant dreta i la neu és molt dura, fent uns flanquejos per unes cornises impressionants.
Finalment arribem al CIM a les 10:30 del mati, fem fotos i tirem avall ràpidament ja que fa molt fred.

A 3.000metres aprox. fem una paradeta per descançar, menjar, beure i recuperar energia.
Ja nomes ens queda remuntar el Portillón Superior i baixar.
Al portillón una altre paradeta per beure i ja baixem directe cap al refugi de la Renclusa per les mateixes traces que hem fet de pujada.

La baixada a partir de 2.500metres es fa pesada, la neu és molt humida i ens enfonsem bastant.
A les 12:35 arribem al refugi, ens canviem, ens dutxem amb aigua calenta i anem a descançar a l’habitació una bona estona.
Passem la tarda pel refu i sobre les 18:30 comença a ploure tal com deien les previsions.

Avui si que supem d’hora, al 1er torn i així podem anar a dormir aviat ja que l’endemà (diumenge) volem anar a fer el Pic Sayó, Mir, etc.

Al mati ens despertem amb una sorpresa. Ha nevat durant tota la nit i s’han acumulat 25centímetres de neu nova al refugi, IMAGINA’T ALS CIMS!!!!
Amb tanta neu pols i la boira tant espessa que hi ha, i el perill de neu inestable, desistim de l’intent als cims i esmorzem tranquil.lament, fem motxilles i baixem cap a la Besurta nevant amb força i disfrutant d’una baixada de neu pols a sac i d’un paisatge super blanc espectacular ^^

La pista fins a l’Hospital de Benasque amb la neu tova es fa més divertida que quan la vam pujar amb neu pasteta, i arribem al cotxe.

Ens canviem i cap a Benasque a menjar algu i a xafardejar el barrabés jijiijji