La idea principal d'aquesta sortida d'alta muntanya és fer el cim més alt del Parc Natural d'Aigüestortes i els Estanys de Sant Maurici: el Pic de Peguera, amb 2.983metres d'alçada.
Sortim dissabte ben d'hora direcció Espot.
Quan arribem al pàrquing comença a nevar amb ganes, així que ens canviem ràpid, acabem de fer motxilles i.....AMUNT!!!
Tenim uns 1.000m+ per devant, i amb la calma, començem a caminar per un bosc molt tupit de vegetació, i on la neu comença a quatllar al terra deixant el sender ben blanc.
Cada cop hi ha més neu i la visibilitat és dolenta, ja que fa molt vent i la neu s'aixeca de les muntanyes i l'expulsa cap a sota les valls.
Al cap de quasi 3hores arribem al Refugi JM.Blanc, a 2.300m d'alçada, rodejat d'un estany preciòs i amb unes vistes impresionants.
El sol se´n va i la foscor tenyeix el paisatge de negre.
Hora de sopar. Sóm uns 10 al refugi i mentre sopem, fem petar la xerrada.
A fora marca -10ºC, brrrrrrr!!!!
I....cap a dormir!!
Ens aixequem els primers, a les 6:45 del mati, i sobre les 8 ens calçem les raquetes i començem a caminar, sense cap cami marcat, obrint traça, buscant i intuïnt el GR11.2 que ens portarà fins al desviament del cami de Carros de Foc.
Fa molt de fred i també molt de vent. La neu és molt profunda i ens costa avançar, ja que ens enfonsem molt i cada 2x3 hem de mirar el gps per saber cap a on hem d'anar.
Arribats al desviament, hem de girar a la dreta per arribar al Coll de Monastero, a 2.713metres, punt mig entre el Pic de Peguera i el Pic de Monastero.
La neu cada cop és més profunda ja que ens arriba per sobre dels genolls, el fred és molt intens i el vent molt fort, i això fa que hi hagi una sensació tèrmica bastant bastant sota zero, però amb el paisatge que tenim al voltant tot es fa molt més suau i disfrutón.
Arribem al coll i el vent ens tomba a terra. Nomès ens cal una mirada per dir-nos mútuament que deixem el cim per un altre ocasió amb més bon temps, i ràpidament saltem de vall per unes pendents molt fortes i amb el vent glaçat que ens talla la cara
Arribem a baix de la vall, el sol ens escalfa i el vent ja no bufa tant fort.
Fem una paradeta per menjar i disfrutar de les vistes que són fascinants, i ens quedem amb una boca ben oberta.
Ja queda poc, nomès cal seguir el cabal del riu que ens durà fins els Estanys de Sant Maurici on hi reflexen els inmensos, els fascinadors, Encantats.Al cap d'un parell d'hores arribem quasi fosc al cotxe on ens esperen uns raviolis que desde fa hores esperavem amb candeletes.
Han sigut quasi 25km, 1.600m+ i 13hores de travessa pels millors racons de la Vall d'Aran.
Gràcies per compartir aquesta aventura, espero que en vinguin moltes més com aquesta ^^
M'encanta!! ^^
ResponderEliminar